Achal d amdan i yessaramen ad issinen udem n Si Moh, ladγa ilmeẓyen-agi n tura, imi ulac teswira-s di tesfifin i d-yessufeγ, ulac diγ timeγriwen am netta am yicennayen-nniḍen. Xas akken tizlatin-is suznent u suzunent ulawen, bab-nsent yeqqim d netta i d netta ; ur t-isuzen waḍu n cciεa, ur d-icligg ma d « lweḥda neγ zzuğ.» Iwakken ad nẓer sser n « tuffra-a ines », nerza γur-s mi aγ-d-yewwi umeddakel-is, Said Ait Mouhoub yiwen seg wid ukked yesseklas u ixeddem-as diγ kra n tezlatin, asiher (rendez-vous) yid-s ; wissen amek yeqbel !!! Ad tafeḍ « yeεya di leḥsab yuγal yesseḥsab.» Mi newweḍ γer tḥanut-is, iqublaγ-d s yiwen wudem dayen kan ; yessen acḥal teswa lqima n yinebgawen γer leqbayel, netta ‘’yesεan taqbaylit deg wul’’. Syin inecdaγ γer texxam n usekles (studio d’enregistrement) anda i d-nufa iman-nneγ gar yimeddakal-is inaẓuren nezzin-d i latay d lqahwa d agraw iwakken ad nsel i tezlatin-is timaynutin ara d-yeffγen aseggas-a. Gar yisental i yefren i tezlatin-a, ad naf : tamuγli (d isem diγ n lalbum), juge, Martin (isem n userdun), aγerda, ameddaḥ, lewcam, adrar, lğehd n tizit…llant 11 n tezlatin. Deg wakken yesserqas taqbaylit, ur nebγi ara ad nebdu srid adewenni, nenna-as : ‘’mi yers leεqel ad nwali’’, nugad diγ, imi i aγ-d-yettban d amγar azemni n lweqt-a, ad aγ-teḍru am wakken : ‘’yekker γer ccix ad as-yini !!!’’. Neğğa-t yettmeslay : awal yettawi-d wayeḍ, asentel ijebbed-d gma-s. Nuγal nesteqsa-t γef wamek i d-yefren isental deg ujdid-agi i d-ihegga : Si Moh : ass-a, neγ di tallit-a yewεer ad d-temmeslayeḍ γef usentel. Yewεer ad tessiwḍeḍ izen i yimdanen akken tebγiḍ. Lewqat mxalafen ; ayen yellan zik muhab, tura yuγal dayen-nniḍen. Ma nefka-d kan lγerba d amedya ; zik ttγennin lγerba tewεer axater yal yiwen d acu n uγbel i t-yettawin γer din, zyada γef wanect-a, ur tettwaliḍ imawlan ur asen-tesselleḍ alamma yezzi-d useggas, akken wissen. Tura, lγerba ur tessewḥac ara imi anda tebγuḍ tiliḍ ad d-tqerbeḍ s ttawilat-agi n usiweḍ, yerna tuγal d asirem i wacḥal d ilemẓi ; lγerba ass-a, nezmer ad d-nini, d tagi n zdat n tewwura-nneγ, mi ara nwali wid yettqemmiren s
terwiḥen-nsen di lebḥar.
I wacuγer teqqimeḍ kan di tuffirt ?
Si Moh : nekk, ttγenniγ i yiman-iw ; xeddmeγ tuγac iwakken ad dduγ di lebγi i lebγi-w. Melmi iyi-teεğeb tezlit, ad tt-skelseγ. Tura ma teεğeb medden, dγa dayen igerrzen. Aṭas n yilmeẓyen i isellen i tezlatin-nni inek n zik akka tura, acu kan ur ak-ssinen ara. Amur ameqqran ur ẓrin ara diγ 9 tesfifin i tesεiḍ. Ilaq ad ak-issinen. Nekk icebba-yi Rebbi d ayen ixeddem unaẓur i d ṣṣeḥ mačči d netta s tidammad-is i teεna temsalt. Nekk ur xeddmeγ ara ccna iwakken ad iyi-issinen medden ; xeddmeγ-t axaṭer ḥemleγ-t. D wa i d anamek i as-fkiγ i unaẓur. Wid i ak-iḥemmlen bγan ad ak-walin di tmeγriwin, yerna d lḥeqq-nsen, anaẓur mačči n yiman-is kan ‘’iḍegger-ik-id ccna s annar’’
Ahat tesεam lḥeqq, maεna lmuhim aql-aγ la
nesseḥbibir γef yidles-nneγ iwakken ad yili wayen ara d-neğğ i tsuta i d-yettnekkaren.
Amek tettwaliḍ akka tura ccna aqbayli ?
S umata, ccna deg umaḍal akk yettwaγ; bdu-tt si Fransa, Legliz neγ Marikan. Amek tebγam ad yaf iman-is ccna aqbayli ? Yerna taqbaylit mačči d cḍeḥ, xas yelha cḍeḥ n teqbaylit. Yuγal ccna tura d ‘’self service’‘.
Di taggara, yedda-aγ di lebγi yecna-d zdat-neγ kra tezlatin tiqdimin. Ahat dγa yerẓa asalu, netta yaqqaren :
« Hubaγ-kem thubaḍ-iyi di sin nemhuba
Di sin nhuba tayri tessewḥac-aγ
Cubaγ-kem tcubaḍ-iyi di sin nemcuba
S kra n wid tezza tayri yecba γur-neγ
Hubaγ-kem thubaḍ-iyi di sin nemhuba
Di sin nhuba tayri la aγ-tessewḥac
Cubaγ-kem tcubaḍ-iyi di sin nemcuba
S kra n win tezza tayri yeqqel yettewḥac.»
Lhocine Ourezki